L’entrada de l’hivern coincideix amb la millor temporada de les carxofes. La carxofa és la poncella de la carxofera, planta de climes tebis molt arrelada a la conca mediterrània, i quan més tendre es troba és justament a les portes de l’hivern i durant els mesos de fred ja que a partir de la primavera és quan aquesta poncella floreix i deixa de tenir valor culinari. La part comestible i més apreciada és la base carnosa central, l’anomenat cor, de la qual en surten les seves característiques fulles exteriors que l’envolten amb força.

• Des del punt de vista nutricional, la carxofa compta amb un alt contingut en vitamines i minerals, essent molt baixa en calories.

• Des del punt de vista medicinal és també molt apreciada per la seva capacitat depurativa (d’aquí que estigui present a moltes dietes, alguna de les quals porta fins i tot el seu nom) així com per les seves virtuts per combatre el colesterol.

Un cop pelada s’oxida amb molta facilitat, amb la qual cosa és recomana cuinar-la ràpidament o bé submergir-la en aigua amb un toc àcid (gotes de llimona o millor encara talls de julivert, ja que aquests no li canvien tant el sabor com la llimona). A la nostra cuina la trobem present de moltes maneres depenent de la cocció escollida, ja sigui com a ingredient principal (fregida, al forn o a la brasa) o com acompanyant (arrossos, guisats, estofats, etc.).

Al nostre apartat de trucs en trobareu un de com tornejar-la (del francès “tourner”, que ve a significar tallar girant sobre el seu propi eix) i obtenir un cor net i polit que ens ofereix grans possibilitats a la cuina per gaudir el seu peculiar sabor i aprofitar les seves propietats nutricionals i medicinals.